Escolta, Sepharad / Escucha, España

[XXXVIII]
 
No convé que diguem el nom
del qui ens pensa enllà de la nostra por.
Si topem a les palpentes
amb aquest estrany cec,
on sinó en el buit i en el no-res
fonamentarem la nostra vida?
Provarem d'alçar en la sorra
el palau perillós dels nostres somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el temps del cansament,
car sols així som lliures de combatre
per l'última victòria damunt l'esglai.
Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: "Amén." 
La pell de brau, de Salvador Espriu

Comentarios

Entradas populares de este blog

¿Deben pagar los hijos los errores de sus padres?

Una bibliotecaria clave en el origen de Rebeldes, de Francis Ford Coppola

Escribir en la cama