Los ídolos de nosotros, por la sumisa fe de después


Ídols

Aleshores, quan jèiem
abraçats davant la finestra
oberta al pendís d'oliveres (dues
llavors nues dins d'un fruit que l'estiu
ha badat violent, i que s'omple
d'aire) no teníem records. Érem
el record que tenim ara. Érem
aquesta imatge. Els ídols de nosaltres,
per la submisa fe de després.

Gabriel Ferrater, Teoria dels cossos

Comentarios

Entradas populares de este blog

¿Deben pagar los hijos los errores de sus padres?

Escribir en la cama

Nothing gold can stay